Estimulació cerebral profunda: com funciona i per a qui

Què és l’estimulació cerebral profunda i com funciona?

El sistema té tres parts. Els elèctrodes són uns cables molt fins que es col·loquen en una zona profunda del cervell que controla el moviment. El generador és una petita bateria que es col·loca sota la pell del pit, sota la clavícula. Un cable, també sota la pell, uneix les dues parts.

El generador envia impulsos elèctrics suaus i continus. Aquests impulsos regulen l’activitat dels circuits del moviment que el Parkinson altera. Normalment no es noten.

L’estimulació s’ajusta des de fora, sense cap altra operació, amb un programador que s’acosta a la pell. Així es pot adaptar a cada persona i a l’evolució de la malaltia.

Qui pot ser candidat a l’estimulació cerebral profunda?

La decisió és sempre individual. En general, es valora en persones que compleixen aquestes condicions:

• La levodopa els ha funcionat bé: els símptomes milloren clarament quan la medicació fa efecte.
• Tenen fluctuacions (períodes «off», en què la medicació deixa de fer efecte) o discinèsies (moviments involuntaris) que limiten la seva vida diària malgrat els ajustos.
• O tenen un tremolor intens que no millora prou amb els fàrmacs.
• No tenen un deteriorament important de la memòria o del raonament.
• No tenen depressió, ansietat o altres trastorns psiquiàtrics sense controlar.
• El seu estat de salut general permet una intervenció quirúrgica.

Quins símptomes solen millorar amb l’estimulació?

Una regla útil: el que millora amb la levodopa sol millorar també amb l’estimulació. El tremolor és una excepció a favor, perquè pot respondre encara que no millori del tot amb la medicació.

Solen millorar:

• Els períodes «off»: s’escurcen i l’efecte és més estable al llarg del dia.
• Les discinèsies, sovint perquè es pot reduir la medicació.
• El tremolor, la rigidesa i la lentitud de moviments.
• Les rampes doloroses del període «off».

Quins símptomes no sol millorar l’estimulació?

Hi ha símptomes que, en general, no responen o fins i tot poden empitjorar amb els anys, perquè la malaltia segueix el seu curs:

• L’equilibri i les caigudes.
• Els bloquejos en caminar que apareixen encara que la medicació estigui fent efecte.
• La parla i la veu.
• La memòria i la concentració.
• Els símptomes no motors que no responen a la levodopa, com alguns problemes de restrenyiment o de son.

Com és el procés, de la valoració a la cirurgia?

Primer es valora a la consulta si l’estimulació té sentit en el seu cas. Es revisen els símptomes, la medicació i el seu efecte al llarg del dia. És útil portar un diari de símptomes, com el que s’explica a la pàgina de fluctuacions i discinèsies.

Si és un possible candidat, es completa l’estudi amb diverses proves:

• Prova de levodopa: s’observen els símptomes sense medicació i després d’una dosi, per mesurar quant responen.
• Ressonància magnètica del cervell.
• Valoració neuropsicològica: proves de memòria, atenció i estat d’ànim.
• Anàlisis i altres proves prèvies a la cirurgia, segons el cas.

Com és la cirurgia d’estimulació cerebral profunda?

Si les proves són favorables i vostè decideix tirar endavant, se l’adreça a l’equip que fa la intervenció. Allà li explicaran amb detall com és l’operació, els possibles riscos i la recuperació.

Com tota cirurgia, té riscos, com ara sagnat, infecció o problemes amb l’aparell. Són poc freqüents, però és important conèixer-los abans de decidir.

Com s’ajusta l’estimulador i quin seguiment requereix?

Unes setmanes després de l’operació s’encén l’estimulador. L’ajust no es fa en un sol dia: es programa en diverses visites, pujant la intensitat a poc a poc i revisant l’efecte.

Al mateix temps s’ajusta la medicació. En moltes persones es pot reduir, tot i que no se sol retirar del tot. Els primers mesos són d’ajust; després, les revisions s’espaien.

Porti sempre a sobre la targeta del dispositiu. Abans d’una ressonància, una intervenció o un tractament amb aparells elèctrics, avisi que porta un estimulador. La bateria dura uns quants anys; alguns models són recarregables. Quan s’esgota, es canvia el generador amb una intervenció menor.

Quins altres usos té l’estimulació cerebral profunda?

La mateixa tècnica es fa servir en altres trastorns del moviment: en el tremolor essencial intens que no respon als fàrmacs i en algunes formes de distonia (contraccions involuntàries dels músculs). En el tremolor, una altra opció que es valora són els ultrasons focalitzats, que actuen sense implantar cap aparell.

Quan convé demanar una visita?

Demani una visita si vostè o un familiar amb Parkinson nota que:

• L’efecte de la medicació dura cada vegada menys o és irregular, malgrat els ajustos.
• Els moviments involuntaris o el tremolor el limiten en el dia a dia.
• Vol saber si és candidat a l’estimulació o a una altra teràpia avançada.

Què ha de vigilar si ja porta un estimulador?

Si ja porta un estimulador, contacti aviat amb el seu equip si nota febre, envermelliment o supuració a la ferida, o un empitjorament brusc dels símptomes. I no deixi ni canviï la medicació pel seu compte.

Abans de la primera visita

• Porti els informes i les proves que tingui (anàlisis, ressonàncies o TAC).
• Porti la llista de la medicació que pren, amb les dosis i els horaris.
• Si pot, vingui acompanyat d’un familiar: sovint aporta informació útil.
• Pot demanar la cita per a un familiar per telèfon, per WhatsApp o en línia.