Migranya i mal de cap a Manresa

Com és una crisi de migranya: les quatre fases

Una crisi de migranya no és només el dolor. Moltes persones noten diverses fases, tot i que no sempre apareixen totes:

• Pròdroms (senyals prèvies): hores o fins i tot un dia abans, cansament, badalls, irritabilitat, rigidesa al coll, ganes de menjar certs aliments o més sensibilitat a la llum.
• Aura: en algunes persones, poc abans del dolor, alteracions de la vista o formigueigs que duren uns minuts. S’explica més avall.
• Dolor: pulsàtil, de moderat a intens, sovint en un costat del cap, tot i que pot canviar de costat o ocupar tot el cap. Empitjora en moure’s o en pujar escales. Sense tractament sol durar entre 4 hores i 3 dies.
• Recuperació: quan el dolor marxa, és habitual sentir-se esgotat, amb el cap «espès» o amb dificultat per concentrar-se durant unes hores o un dia.

Migranya amb aura

L’aura és un símptoma neurològic passatger que sol aparèixer abans del dolor. El més freqüent és visual: llums brillants, línies en ziga-zaga o una taca que tapa part de la visió i es va estenent a poc a poc.

També es pot notar un formigueig que puja per la mà fins a la cara, o dificultat per trobar les paraules. Cada símptoma apareix de manera gradual, dura entre 5 i 60 minuts i desapareix del tot.

La majoria de les persones amb migranya no tenen aura, o només la tenen alguna vegada. Si és la primera vegada que nota una aura, si dura més d’una hora o si va acompanyada de pèrdua de força, consulti sense esperar: cal diferenciar-la d’un ictus. Les dones amb migranya amb aura ho han de comentar al seu metge abans de prendre anticonceptius amb estrògens.

Migranya, cefalea tensional o un altre mal de cap?

Hi ha molts tipus de mal de cap (cefalea). Gairebé tots són primaris: el dolor és el problema en si i no es deu a una altra malaltia. Aquestes diferències senzilles ajuden a orientar-se:

• Migranya: dolor pulsàtil, sovint en un costat, que obliga a aturar-se. Empitjora amb el moviment i va acompanyat de nàusees o molèstia per la llum i el soroll.
• Cefalea tensional: el mal de cap més comú. És com una pressió o una cinta estreta al voltant del cap, d’intensitat lleu o moderada. No empitjora en caminar i no sol donar nàusees.
• Cefalea en raïms: poc freqüent. Dolor molt intens al voltant d’un ull, de 15 minuts a 3 hores, amb llagrimeig, ull vermell o nas tapat. Apareix per temporades, sovint a la mateixa hora.
• Dolor a la cara: unes descàrregues elèctriques molt breus a la galta o la mandíbula, en mastegar o en tocar-se la cara, fan pensar en una neuràlgia del trigemin.

Quan anar al neuròleg per mal de cap

Demani una visita si vostè o un familiar:

• Té mal de cap diversos dies al mes o pren analgèsics sovint.
• Nota que el dolor ha canviat: és diferent, més freqüent o més intens que abans.
• Comença a tenir mals de cap després dels 50 anys.
• Té un dolor que el desperta a la nit o que apareix en tossir o en fer esforços.
• Té aura per primera vegada o una aura diferent de l’habitual.
• Ha provat tractaments que no li funcionen o que no li proven.

Senyals d’alarma: truqui al 112

No demani cita: truqui al 112 si el mal de cap:

• És molt fort i comença de cop, en segons, com el pitjor dolor de la seva vida.
• Va acompanyat de febre i rigidesa de clatell (dificultat per doblegar el coll).
• Va acompanyat de confusió, somnolència, convulsions, pèrdua de força, dificultat per parlar o pèrdua de visió.
• Apareix després d’un cop al cap.

Com es diagnostica

El diagnòstic de la migranya és clínic: es basa en el que vostè explica i en l’exploració neurològica. Se segueixen els criteris de la Classificació Internacional de les Cefalees. No hi ha cap anàlisi ni cap prova d’imatge que «vegi» la migranya.

Ajuda molt portar un diari de cefalees durant un o dos mesos abans de la visita. Apunti:

• Els dies amb dolor, a quina hora va començar i quant va durar.
• Com era el dolor i si hi va haver nàusees, aura o altres símptomes.
• Quina medicació va prendre, a quina hora i si li va fer efecte.
• El que hi va poder influir: la son, els àpats, l’estrès o, en les dones, la menstruació.

Quan cal una ressonància

Si el dolor és típic de migranya i l’exploració és normal, una ressonància magnètica o un TAC no solen aportar res. Es demanen quan hi ha senyals d’alarma, quan el dolor ha canviat, quan l’exploració mostra alguna cosa anormal o quan els símptomes no encaixen amb una cefalea primària.

Tractament de les crisis

L’objectiu és tallar la crisi com més aviat millor. El més important és prendre la medicació aviat, quan comença el dolor i no quan ja és intens. Segons la intensitat de les crisis, es fan servir:

• Antiinflamatoris (per exemple, ibuprofèn, naproxèn o àcid acetilsalicílic) o paracetamol, en les crisis lleus o moderades.
• Triptans, medicaments específics per a la migranya, en les crisis moderades o intenses o quan els anteriors no són suficients. N’hi ha en comprimits, comprimits que es desfan a la boca i esprai nasal. No es recomanen en persones amb malaltia del cor, ictus previ o pressió alta no controlada.
• Medicaments per a les nàusees, que a més ajuden a fer que la resta de la medicació s’absorbeixi millor.

Tractament preventiu

Es planteja quan les crisis són freqüents, duren molt, responen malament al tractament o limiten la vida diària. També quan es prenen analgèsics molts dies al mes. Es pren cada dia, tant si hi ha dolor com si no, i el seu objectiu és que hi hagi menys crisis i que siguin més lleus.

Els fàrmacs orals més utilitzats pertanyen a diversos grups. Molts es van crear per a altres malalties i es fan servir en dosis baixes:

• Betabloquejants, com el propranolol.
• Neuromoduladors (fàrmacs per a l’epilèpsia), com el topiramat.
• Antidepressius en dosis baixes, com l’amitriptilina.
• Antagonistes del calci, com la flunarizina.
• Fàrmacs per a la pressió arterial, com el candesartan.

Com se segueix el tractament preventiu

L’elecció depèn de cada persona: les seves altres malalties, la medicació que ja pren, el pes, la son o el desig d’embaràs. Es comença amb dosis baixes i s’augmenta a poc a poc.

L’efecte es valora al cap de dos o tres mesos. Per això és important no deixar-lo abans d’hora encara que sembli que no funciona. Si va bé, es manté uns mesos i després es valora retirar-lo. Hi ha altres tractaments preventius que es valoren segons cada cas.

Mal de cap diari per abús d’analgèsics

Prendre analgèsics per al mal de cap més de 10 a 15 dies al mes, segons el medicament, pot empitjorar el dolor i fer que aparegui gairebé cada dia. S’anomena cefalea per abús de medicació. És freqüent en persones amb migranya i es pot tractar.

El tractament consisteix a reduir o retirar l’analgèsic que es pren en excés i començar un tractament preventiu. Les primeres setmanes el dolor pot empitjorar una mica. Per això convé fer-ho amb un pla acordat amb el seu neuròleg, i no pel seu compte.

Els opioides (derivats de la morfina, com la codeïna o el tramadol) no es recomanen per a la migranya: ajuden poc i afavoreixen aquest dolor diari.

Hàbits que ajuden

Els hàbits no curen la migranya, però en moltes persones ajuden a fer que hi hagi menys crisis. El cervell amb migranya porta malament els canvis bruscos:

• Anar a dormir i llevar-se a hores semblants, també el cap de setmana.
• No saltar-se cap àpat i beure aigua al llarg del dia.
• Fer exercici moderat amb regularitat, com caminar a bon pas, nedar o anar en bicicleta.
• Prendre el cafè amb moderació i a hores regulars.
• Fixar-se en el diari per si alguna cosa es repeteix abans de les crisis. No cal evitar-ho tot: els desencadenants canvien d’una persona a una altra.

La visita a la consulta de Manresa

A la primera visita es revisen la història del dolor, el diari i la medicació que ha provat, i es fa una exploració neurològica. Porti els informes i les proves que tingui. Amb tot això s’explica el diagnòstic i es proposa un pla de tractament, que es revisa a les visites de seguiment. Pot demanar cita en línia.

Abans de la primera visita

• Porti els informes i les proves que tingui (anàlisis, ressonàncies o TAC).
• Porti la llista de la medicació que pren, amb les dosis i els horaris.
• Si pot, vingui acompanyat d’un familiar: sovint aporta informació útil.
• Pot demanar la cita per a un familiar per telèfon, per WhatsApp o en línia.