Problemes de memòria i Alzheimer a Manresa

Oblits normals i oblits que preocupen

Amb els anys, la memòria es torna més lenta. Això no és una malaltia. El que importa és si els oblits es recuperen amb una pista i si la persona continua fent la seva vida com abans.

Solen ser normals: no recordar on ha deixat les claus, trigar a trobar una paraula o oblidar el nom d’un conegut i recordar-lo més tard. També entrar en una habitació i no saber a què hi anava. Són oblits ocasionals. La persona se n’adona i no li impedeixen fer les seves coses.

Preocupen més els oblits que es repeteixen, que van a més i que canvien la manera de viure. Per exemple:

• Preguntar el mateix diverses vegades en la mateixa conversa.
• Oblidar del tot una visita, una trucada o una conversa recent, encara que l’hi recordin.
• Perdre’s en un camí conegut, com el de casa al mercat.
• Equivocar-se amb les pastilles, els diners o les factures, quan abans ho portava bé.
• Deixar el foc encès o l’aixeta oberta més d’una vegada.
• Confondre sovint el dia de la setmana o el mes.
• Deixar de cuinar els plats de sempre o de saber fer servir el mòbil o el comandament de la tele.
• Canvis de caràcter: desinterès per tot (apatia), irritabilitat, desconfiança o tendència a aïllar-se.

Quan demanar una visita

Demani una visita si vostè o un familiar nota algun d’aquests canvis i dura uns quants mesos. Sovint és la família qui ho nota primer, perquè la persona no sempre s’adona dels seus oblits.

Pot demanar la cita per al seu pare o la seva mare. Convé parlar-ne abans amb ell o amb ella i presentar-ho com una revisió, sense alarmar.

Consultar aviat té avantatges: permet trobar una causa tractable si n’hi ha i, si no, començar abans el tractament i organitzar-se amb temps.

Si la confusió apareix de cop, en hores o en pocs dies, o va acompanyada de dificultat per parlar, debilitat d’un costat del cos, febre o molta somnolència, no demani cita: truqui al 112.

Causes tractables de pèrdua de memòria

Abans de pensar en una demència, cal buscar causes que es poden tractar. Algunes milloren del tot i d’altres en part. Les més habituals són:

• Medicaments: alguns per dormir o per a l’ansietat (benzodiazepines), certs fàrmacs per a la bufeta o l’al·lèrgia (anticolinèrgics), els analgèsics forts o la suma de molts fàrmacs alhora.
• Manca de vitamina B12 o problemes de la tiroide, que es veuen en una anàlisi de sang.
• Depressió i ansietat: donen errades d’atenció i de memòria que milloren quan es tracten.
• Dormir malament, inclosa l’apnea del son (pauses en la respiració durant la nit, sovint amb ronquets).
• Pèrdua d’oïda o de vista no corregida: la persona capta pitjor el que sent o llegeix i sembla que ho oblida.
• El consum d’alcohol.
• Un hematoma sota el crani (hematoma subdural), de vegades setmanes després d’una caiguda.
• Un excés de líquid al cervell (hidrocefàlia normotensiva), que sol donar també dificultat per caminar i pèrdues d’orina.
• Crisis epilèptiques breus que passen inadvertides en persones grans i deixen llacunes de memòria (vegeu epilèpsia).

Deteriorament cognitiu lleu

Es parla de deteriorament cognitiu lleu quan les proves mostren errades de memòria o d’altres capacitats més grans del que s’esperaria per l’edat, però la persona continua sent autònoma en el seu dia a dia.

No és una demència. En algunes persones es manté estable durant anys o fins i tot millora, sobretot si hi havia una causa tractable. En d’altres és la primera fase d’una malaltia com l’Alzheimer.

Per això es recomana revisar-lo periòdicament, repetir els tests cognitius i comparar-ne els resultats amb els anteriors.

Alzheimer i altres demències

Demència és un terme general. Vol dir que la pèrdua de memòria o d’altres capacitats és prou important per dificultar la vida diària. Té diverses causes, i saber quina és ajuda a triar el tractament i a preveure com pot evolucionar.

La demència amb cossos de Lewy i la demència del Parkinson estan molt relacionades amb els trastorns del moviment. És important reconèixer-les, perquè aquestes persones poden ser molt sensibles a alguns fàrmacs per a les al·lucinacions (antipsicòtics).

Les causes més freqüents de demència són:

• Malaltia d’Alzheimer: és la més freqüent. Sol començar amb oblits del que és recent i avança a poc a poc, al llarg d’anys.
• Demència vascular: es deu a lesions en els vasos del cervell, com petits infarts. Es relaciona amb la pressió alta, la diabetis i el tabac. Sovint es barreja amb l’Alzheimer.
• Demència amb cossos de Lewy: l’atenció i la claredat mental varien molt d’un dia a l’altre. Són freqüents les al·lucinacions visuals (veure persones o animals que no hi són), la lentitud de moviments i els moviments bruscos o el parlar en veu alta mentre se somia.
• Demència associada al Parkinson: algunes persones amb Parkinson, després d’anys de malaltia, desenvolupen lentitud de pensament i problemes d’atenció i de memòria.
• Demència frontotemporal: sol començar abans que l’Alzheimer, sovint abans dels 65 anys, amb canvis de conducta, de caràcter o del llenguatge més que no pas amb oblits.

Com s’estudia

No hi ha una única prova que diagnostiqui l’Alzheimer. El diagnòstic es basa en el conjunt de les dades. L’estudi inclou:

• Una entrevista amb la persona i amb un familiar: què ha canviat, des de quan i com afecta la seva vida.
• La revisió de la medicació i de les altres malalties.
• Una exploració neurològica: la marxa, l’equilibri, els reflexos, els moviments i la vista.
• Tests cognitius: preguntes i exercicis senzills de memòria, atenció, llenguatge i orientació. No són un examen. Serveixen per mesurar i per comparar a les visites següents.
• Una anàlisi de sang, amb la vitamina B12 i la tiroide, entre altres valors.
• Una ressonància magnètica o un TAC del cervell.
• Altres proves, segons el cas.

Vingui acompanyat: què cal portar

És molt útil que vingui un familiar o algú que conegui bé la persona. Sovint nota canvis que ella no percep.

Si li resulta incòmode parlar dels oblits davant del seu pare o la seva mare, pot comentar-ho en demanar la cita o portar les seves observacions per escrit. Porti també:

• La llista de tots els medicaments, inclosos els que no necessiten recepta, les vitamines i les herbes. També pot portar les capses.
• Els informes mèdics i les anàlisis recents que tingui.
• Les proves d’imatge del cervell, si se n’han fet, amb el seu informe.
• Les ulleres i els audiòfons, si en fa servir.
• Unes notes amb exemples concrets d’oblits i de quan van començar.
• Si hi ha familiars que hagin tingut demència, i a quina edat va començar.

Després del diagnòstic

S’explica el diagnòstic amb claredat a la persona i a la família, i es resolen els dubtes.

En l’Alzheimer i en algunes altres demències es valoren fàrmacs que poden ajudar a mantenir la memòria i l’autonomia durant un temps, com els inhibidors de l’acetilcolinesterasa o la memantina. No curen la malaltia. També es tracten altres problemes que l’acompanyen, com l’insomni, la tristesa o la inquietud.

Hi ha fàrmacs nous dirigits contra l’amiloide (una proteïna que s’acumula en l’Alzheimer), però només es plantegen en casos molt seleccionats.

A més de la medicació, ajuda molt:

• Mantenir l’activitat física, la vida social i les aficions.
• Controlar la pressió, la diabetis i el colesterol, i corregir la pèrdua d’oïda.
• Tenir rutines senzilles, un calendari a la vista i un pastiller setmanal.
• Revisar la seguretat a casa i, quan arribi el moment, la conducció.
• Planificar amb temps les decisions legals i econòmiques, mentre la persona hi pot participar.

Seguiment i suport a la família

Les visites de seguiment serveixen per veure com evoluciona la memòria, ajustar els tractaments i anticipar-se als canvis. Poden ser presencials o en línia. A les visites en línia és útil que hi sigui el familiar que en té cura.

Tenir cura d’una persona amb demència cansa. A la consulta s’orienta la família sobre les cures del dia a dia, els recursos socials i sanitaris disponibles i com sol·licitar-los, com la valoració de la dependència.

Les associacions de familiars de persones amb Alzheimer ofereixen informació, grups de suport i activitats. Pot ser útil contactar amb alguna de la seva zona.

Si vol demanar una visita per a vostè o per a un familiar, pot trucar per telèfon o reservar en línia.

Abans de la primera visita

• Porti els informes i les proves que tingui (anàlisis, ressonàncies o TAC).
• Porti la llista de la medicació que pren, amb les dosis i els horaris.
• Si pot, vingui acompanyat d’un familiar: sovint aporta informació útil.
• Pot demanar la cita per a un familiar per telèfon, per WhatsApp o en línia.