Com poden ser les crisis
- Convulsions: pèrdua de coneixement amb sacsejades de braços i cames.
- Desconnexions breus: la persona es queda amb la mirada fixa uns segons i no respon.
- Crisis focals: sensacions rares, una olor o un gust estranys, moviments d’un braç o de la cara, o actes automàtics sense adonar-se’n.
Si presencia una convulsió
- Miri l’hora: quant dura és important.
- Aparti els objectes amb què es pugui donar un cop i posi alguna cosa tova sota el cap.
- No el subjecti ni li posi res a la boca.
- Quan acabin les sacsejades, posi’l de costat i quedi’s al seu costat fins que es recuperi.
- Truqui al 112 si dura més de 5 minuts, si és la primera vegada, si es repeteix sense recuperar-se, si respira amb dificultat, si ha passat a l’aigua, si està embarassada o si s’ha fet mal.
Com es diagnostica
El més útil és la descripció de qui va veure la crisi; un vídeo amb el mòbil ajuda molt. Es completa amb un electroencefalograma (EEG) i, sovint, una ressonància.
Tractament i seguiment
El tractament habitual són els fàrmacs antiepilèptics, que es trien i s’ajusten segons el tipus de crisi, l’edat i altres circumstàncies, com el desig d’embaràs. A la visita també es parla de la conducció, la feina i el son.
Si dos fàrmacs ben triats no controlen les crisis (epilèpsia farmacoresistent), es valoren altres opcions: l’estudi en una unitat d’epilèpsia per si és possible la cirurgia, o l’estimulació del nervi vague.
Abans de la primera visita
- Porti els informes i les proves que tingui (anàlisis, ressonàncies o TAC).
- Porti la llista de la medicació que pren, amb les dosis i els horaris.
- Si pot, vingui acompanyat d’un familiar: sovint aporta informació útil.
- Pot demanar la cita per a un familiar per telèfon, per WhatsApp o en línia.
Fonts de referència
Aquesta informació és general i no substitueix una visita. Si té símptomes d’alarma (pèrdua de força o de parla de cop, una crisi que no s’atura), no demani cita: truqui al 112.
